La Federació Catalana d’Estanquers manifestem una oposició clara i fonamentada a la proposta d’incloure les terrasses d’establiments d’hostaleria i oci dins dels espais on quedaria prohibit fumar, segons el projecte de modificació de la Llei 28/2005, de 26 de desembre, de mesures sanitàries davant el tabaquisme.
⸻
Raó principal: mesura desproporcionada i innecessària
Espanya ja és un dels països amb la legislació més estricta del món en matèria de control del tabaquisme. Ho acrediten:
• Els informes de la Organització Mundial de la Salut (OMS), que situen Espanya entre els set països amb major grau de compliment de les mesures MPOWER contra el tabaquisme.
• El rànquing de la European Cancer League (ECL), que atorga a Espanya 21 punts sobre 22 per la seva regulació d’espais sense fum.
Això demostra que la immensa majoria de la població ja està protegida per espais lliures de fum, i que no existeix cap justificació sanitària sòlida per estendre la prohibició a les terrasses.
⸻
Naturalesa dels espais a l’aire lliure
La Federació Catalana d’Estanquers i la Unió d’Estanquers de Barcelona recorden que les terrasses són espais oberts i ventilats, on el risc d’exposició al fum és insignificant i la convivència entre fumadors i no fumadors es desenvolupa de manera natural i respectuosa.
Per això, una prohibició total seria arbitrària i desproporcionada, sense aportació real a la salut pública.
A més, aquesta mesura desplaçaria el consum cap a espais no controlats o interiors domèstics, augmentant l’exposició en entorns privats i dificultant-ne el control.
⸻
Impacte econòmic i turístic
Les entitats adverteixen que la prohibició tindria efectes econòmics negatius immediats, especialment sobre:
• El sector de l’Hostaleria, ja fortament afectat per la crisi sanitària i l’increment de costos.
• I el Turisme, pilar essencial de l’economia catalana i espanyola, que aporta conjuntament més del 12 % del PIB.
La Federació Catalana d’Estanquers i la Unió d’Estanquers de Barcelona alerten que una restricció d’aquest tipus deterioraria la imatge turística del país, especialment davant la competència d’altres destinacions mediterrànies.
Recorden que només Suècia aplica una prohibició total similar, mentre que França, Itàlia, Portugal, Croàcia i Grècia no la contemplen. França, concretament, ha exclòs expressament les terrasses del seu Décret n.º 2025-582 du 27 juin 2025, per protegir la hostaleria i el turisme.
⸻
Opinió de la ciutadania
Les entitats esmentades fan referència a una enquesta realitzada per 40dB el juliol de 2025, en col·laboració amb Hostelería de España, que reflecteix clarament el rebuig social a la prohibició:
• El 69,3 % de la població prefereix campanyes d’informació i sensibilització abans que prohibicions.
• El 56 % no considera urgent prohibir fumar en terrasses.
• El 85,2 % opina que els fumadors continuarien fent-ho a les immediacions dels locals, creant conflictes i dificultant la feina del personal.
• El 57,4 % tem un efecte rebot, amb més consum dins dels habitatges particulars.
• I el 62,6 % creu que la mesura perjudicaria la imatge turística d’Espanya.
⸻
Alternatives proposades
En lloc d’imposar una prohibició total, la Federació Catalana d’Estanquers i la Unió d’Estanquers de Barcelona proposen un enfocament més equilibrat i eficaç, basat en:
1. Campanyes de conscienciació i educació sanitària, que promoguin conductes responsables sense recórrer a la sanció.
2. Habilitació de zones específiques per a fumadors en espais a l’aire lliure, garantint la convivència i el respecte mutu.
3. Restringir el consum només en espais amb presència predominant de menors o en àrees on existeixi un risc real d’exposició.
⸻
Conclusió
La Federació Catalana d’Estanquers i la Unió d’Estanquers de Barcelona conclouen que la prohibició de fumar en terrasses seria:
• Innecessària, perquè la legislació actual ja protegeix suficientment la salut pública;
• Desproporcionada, per la manca d’evidència científica i el dany econòmic que causaria;
• Ineficient, perquè traslladaria el problema a altres espais i generaria conflictes socials.
Per tot això, defensen mantenir la regulació actual, potenciar la convivència responsable i evitar una hiperregulació contraproduent, apostant per la informació, la responsabilitat i el respecte mutu com a vies més raonables i efectives per reduir el tabaquisme.